Exposició comissariada per Andrea Pacheco González
a càrrec dels artistes residents Roser Caminal, Laura Marte, Eva Marin, Álvaro Icaza &Verónica Luyo, Jean-Philippe Peynot, Joan Navarro, Cristina Ibáñez-Tarter, Marc Salicrú, David F. Mutiloa, AccNeo i Airvoland.

Un any més, el divendres 23 de juliol a partir de les 19h, Can Xalant obre les seves portes per mostrar el treball dels artistes residents al centre, una jornada que també va acompanyada per l'habitual programació musical de l'Efímer Club. Com a novetat d'enguany, la mostra del treball dels artistes s'ha emmarcat dins d'una exposició comissariada per Andrea Pacheco González amb el nom "Casa tomada: una experiència literal", una idea que surt del conte Casa Tomada de l'escriptor argentí Julio Cortázar. Algunes de les peces han estat realitzades especialment per aquesta exposició. La seva comissaria ha dit sobre l'exposició:

"El conte Casa Tomada ha estat utilitzat com a pretext –caprici– literari per presentar el treball dels artistes. El col·lectiu Airvoland, el grup AccNeo, Álvaro Icaza i Verónica Luyo, Cristina Ibañez-Tarter, David F. Mutiloa, Eva Marín, Jean-Philippe Peynot, Joan Navarro, Laura Marte, Marc Salicrú i Roser Caminal, són convidats a ocupar, amb les seves creacions, la masia construïda a principis del segle XVI. Els projectes artístics habiten la casa de múltiples formes: unes vegades apareixen de forma inesperada, en llocs insospitats i altres, adopten formes massa evidents, gens subtils i gairebé incòmodes. La nit del 23 de juliol, Can Xalant ofereix una experiència literal. Prendre la casa és només el començament, els anònims i desconeguts visitants tenen ara la paraula".

Més informació sobre el programa de tota la jornada>


* * *

* * *






L'espai Can Xalant a Can Palauet acull una mostra del projecte "We Can Xalant.

Can Xalant, Mataró/Platform Garanti, Istambul. 07/08
Amb la participació de: Cevdet Erek, Mery Cuesta, Erkan Özgen i Montse Romaní.

Sobre el còmic a Istanbul | Turquia té una llarga i rica tradició de dibuixants i caricaturistes satírics, molt crítics amb l’actualitat política. El circuit de distribució i la impressió d’aquestes sàtires és molt peculiar, pels mètodes d’organització dels col·lectius de dibuixants, pel risc polític que assumeixen, així com per l’economia de producció i la periodicitat vertiginosa amb què imprimeixen. "Istanbul Zombi 2066" és un experiment entre sis dibuixants –cinc dels quals turcs– que imaginen el futur d'Istanbul en les seves creacions.

Participants | La Jornada del Còmic Turc a La Capella comptarà amb la presència dels quatre dibuixants que participen en el còmic "Istanbul Zombi 2066" que s’exposa a la sala: Göksü Gul (revista Lombak), Cem Dinlenmiş (revista Penguin), Tan Cemal Genç (diari Radikal) i Emir Yardımcı (dibuixant independent)

Programa | 1a part – Presentació del còmic Istanbul Zombi 2066. Els modes de producció i distribució de fanzines i tires còmiques a Istanbul, organització del treball, comentari sobre el guió. 2a part – L’humor gràfic a Turquia i les redaccions de revistes avui dia. Exposició de treballs i explicació per part de cada convidat de la seva experiència i manera de treballar. 3a part – Comentari de publicacions turques i xerrada amb el públic.

Ulus Atayurt analitzarà les arrels i els discursos de l’activisme urbà a Istanbul i la forma en què es produeix un excés o distorsió en la presentació de la realitat dels fets, marcats per una mobilització escassa, tenint en compte l’escala de la ciutat i el caràcter dispers dels diferents moviments de la dissidència. Mostrarà imatges històriques i contemporànies dels moviments d’oposició com a indicadors de l’especificitat i la localitat dels problemes d’Istanbul. I ho farà amb relació a la naturalesa del mercat immobiliari i la seva evolució pautada pels efectes de la globalització financera capitalista, tenint present la influència del “model espanyol” que s’està aplicant a la ciutat.

Ulus Atayurt és coeditor de les revistes Istanbul, Express i Bant. Publica regularment sobre les problemàtiques urbanes que tenen lloc a la ciutat d’Istanbul i els seus efectes sobre les minories i els treballadors. També participa en diverses iniciatives independents que generen eines d’acció social i cultural.

Pelin Tan. La qüestió de l’autonomia i la diseminació: la producció social en l’art contemporani a Istanbul. Topem amb un dilema: mirar de trobar una “forma” d’art que es basi en la reproducció de les relacions socials i, alhora, plantegi una pràctica que busqui l'"autonomia”. Aquest dilema conté diverses capes conceptuals que s’interrelacionen: el territori, la plusvàlua i l’institucionalisme discursiu. D’altra banda, tenim el problema del conflicte d’opinions politico-socials vinculat a la “representació”, el conflicte de l’estètica radical: l’artista, ha de representar la societat adoptant un paper d’enginyer social o pot trobar una única pràctica que reveli la realitat capaç de desplaçar el mitjà de producció, sense afavorir l’intercanvi econòmic de les plusvàlues que genera el producte artístic?

Pelin Tan és coeditora de la revista Muhtelif d’art contemporani i de la publicació Public Space Discussion in Contemporary Art (Bilgi University Press, 2008). Editora del número especial de la revista Arch+ sobre arquitectura i urbanisme a Istanbul (Berlín, 2009) i del dossier sobre art i economia de la revista Rethinking Marxism (2010). Des del 2001, treballa en el postgrau d’Història de l’Art de l’Institut de Ciències Socials d’Istanbul. http://tanpelin.blogspot.com/